Hem refereixo amb això, a la ardida feina que suposa que dues persones de dos mons diferents es fiquin d’acord.
Si pensem amb web, el problema no es tant greu, ja que hi ha molt dissenyadors que tenen nocions bàsiques per realitzar tasques de programació simple (i no tant simple) a més la separació entre el la visualització i el codi ha avançat molt amb els estils CSS.
També hem de tenir en compte que la web esta feta per ser una exposició visuals amb millor o pitjor gust de continguts , o sigui que el medi en si ja es fa càrrec d’aquesta separació, i sempre que volem fer alguna cosa que surt de la normalitat, els programadors tenen les eines necessàries per treballar individualment sense malmetre la feina del dissenyador.
Però si parlem d’ aplicacions ofimàtiques o d’escriptori la cosa ja no es tant senzilla.
Avui en dia, moltes empreses no es donen compte de la importància de fer aplicacions per als seus usuaris que siguin usables i visualment agradables (ja no dic espectaculars).
Però la meva pregunta es, de qui es culpa això?.... Dels programadors? De la empresa? Dels usuaris?
(Pregunta oberta que m’agradaria saber la vostra opinió)
La resposta te múltiples variants, el que jo si se, es de qui no es culpa. Dels programadors.
Analitzem una mica: un programador arriba a una empresa i li diuen, fes un programa que faci x i y i que envií a z . Aquí ja hi ha la solució, la feina dels programadors es que el programa funcioni!!
No que sigui ni usable ni bonic, si ells ho volen fer ja es un altre tema.
Respecte a la empresa el que vol es vendre programes, per guanyar diners i poder pagar als seues empleats.
I els usuaris normalment no poden elegir i acaben buscant un programa que solucioni els seus problemes de forma ràpida tot i que la corba d’aprenentatge del software sigui molt elevada.
Arribat aquest punt us preguntareu, però si el sistema funciona perquè s’ha de canviar?
La veritat,ha d’ EVOLUCIONAR; jo hem pregunto quan tardarà el usuari a aprendre a utilitzar aquests programes, per una mala arquitectura de construcció de la interfície gràfica?
Un bon dissenyador està per solucionar problemes no per crear-los. A partir d’aquí, la feina del dissenyador ha de ser crear una interfície per a que l’usuari es senti còmode i perquè trobi tot el que necessita amb el menor numero de clics
Es aquí on te sentit el títol del post Separant la visualització del contingut del hard code.
En l’actualitat estic treballant amb un projecte que te les seves bases en el Windows Presentation Fundación (WPF) aquest sistema permet separa la visualització de la lògica del programa; la manera de treballar es la següent, mitjançant el visual sourcesafe treballem tots en un mateix arxiu, (tot i que tenim la nostra copia local) i quan volem fer una modificació la pugem al servidor, però lo interessant no es això, lo realment interessant es que jo, com a encarregat de la experiència d’usuari, no tinc perquè tocar ni una sola línia de c#, es a dir, jo solsamènt m’encarrego de crear la interfície gràfica i controlar la usabilitat, això es pot realitzar gracies a les llibreries de recursos, els templates i els bandings.
No se si us doneu compte de la potencia d’aquest sistema, la primera i fonamental es que ni els dissenyadors ni els programadors interfereixen en la feina dels
altres, i el fet de que sòl es tinguin que lligar les dades de la visualització (XAML) amb el codi permet que el programa sigui d’aquest segle.
A més a mes hem d’afegir la potencia de totes les llibreries .NET que hi ha per la xarxa i la possible creació de controls de una manera més fàcil i automatitzada.
En conclusió, en l’actualitat, les aplicacions de gestió per escriptori no acostumen a tenir entre els seus empleats cap tipus de dissenyador d’experiències, degut en part, a que no hi havia eines suficients per tenir una persona encarregada. En l’actualitat aquestes eines ja existeixen per la qual cosa ara si ja es qüestió del empresari decidir si al seu producte ha de tenir un valor afegit en forma d’uasbilitat i disseny o prefereix quedar-se obsolet.
Hem de recordar que el disseny d’interfícies no ha de servir únicament per fer les coses més boniques, sinó que ha de resoldre problemes, sinó ho fa, el disseny no es útil i per gustos colors.
Aplicacions fetes amb separació del codi i la interficies
